Si voleu que us digui la veritat, no recordo com vaig descobrir-lo. Probablement per casualitat. Potser em va encuriosir el títol, La Caixa de Pandora. O qui sap si va ser la unió de passió, il·lusió i curiositat per saber que encomana el presentador, l’Albert Beorlegui. Sigui com sigui, el cas és que ho vaig provar, i m’hi vaig enganxar. I d’això ja fa unes quantes temporades.
Confesso que quasi sempre l’escolto a la carta, en diferit. Em passa sovint. Amb l’invent dels podcasts, poca ràdio sento en directe. I això que el programa s’emet dues vegades: dimarts, a les 20 h; i dimecres a les 13 h. Es pot seguir per internet, com la majoria d’emissores.
La Caixa de Pandora aviat arribarà a l’edició número 500. Una xifra màgica si parlem d’un programa cultural, en una emissora local com Ràdio Sabadell, però amb la voluntat d’arribar a tot tipus d’oient, no només el vallesà. No en va és el programa més veterà d’aquella emissora. Són a la 13a temporada.
Un parell d’entrevistes -dels temes més diversos, entenent cultura en el sentit més ampli del terme-, i diverses seccions i microapartats, conformen habitualment l’oferta d’aquest espai, fet amb rigor i que personalment em desperta sempre l’interès i la curiositat.
Capítol a part mereix també una de les novetats d’aquesta temporada, El llibreter de les il·lusions, on hi col·labora un personatge misteriós que s’amaga sota el pseudònim de Lev Nikolaèvitx Mixkin, un dels personatges de L’idiota, de Dostoievski. Secció breu, d’uns cinc minuts, sempre original i brillant, amb grans dosis d’ironia.
L’1 de juliol arribaran, doncs, al mig miler de programes, que mereixen una celebració especial. Tant de bo n’arribin més de Pandores, i de programes de ràdio de temàtica cultural, perquè no n’anem sobrats.
Un panderu addicte i fidel
Ones de ràdio 