La Rectoria Vella de Sant Celoni acull fins a l’11 de març una exposició que ofereix una mostra de la col·lecció de ràdio transistors que Joan Julià recopila des de fa molts anys. De tot plegat en van parlar la setmana passada a L’altra ràdio, on Julià fa molts anys que hi col·labora. Aquí us deixo un extracte de la seva intervenció, on explicava les característiques de la mostra:

L’entrada és gratuïta. L’horari és de dijous a diumenge, de 5 a 8 del vespre. Diumenges també es pot visitar al matí, entre dos quarts de 12 i dos quarts de 2 del migdia. A més, els dissabtes, entre les 18 i les 19 h, el mateix Joan Julià fa una visita guiada.

Alguns dels aparells d’aquesta exposició es poden veure també en format virtual, en un apartat específic de la pàgina web del programa de Cinto Niqui. Feu clic AQUÍ!

De mica en mica vaig fent neteja d’arxius d’àudio, baixats des dels diversos podcast als quals estic subscrit. És el cas d’aquesta conversa entre Pepa Fernández i Iñaki Gabilondo, que va sonar el 22 de gener al programa No es un día cualquiera, de Ràdio Nacional d’Espanya. Gabilondo parla de la ràdio i també del periodisme actual, en unes reflexions que val la pena sentir. També comenta la sortida al mercat d’un llibre seu -El fin de una época-, que tracta del canvi experimentat aquests últims anys pels mitjans de comunicació, i fa una repassada per alguns dels moments de la seva llarga i dilatada trajectòria.

Aquest periodista basc ha estat d’actualitat aquesta setmana per ser investit doctor honoris causa per la Universitat de València.

Per baixar-vos l’arxiu, feu clic AQUÍ!

]]> http://onesderadio.wordpress.com/2012/02/05/neuc-gabilondo/feed/ 0 Pere Andreu Iñaki Gabilondo a 'No es un día cualquiera' http://onesderadio.wordpress.com/2012/02/04/extraradi-premi/ http://onesderadio.wordpress.com/2012/02/04/extraradi-premi/#comments Sat, 04 Feb 2012 07:39:16 +0000 L'apuntador http://onesderadio.wordpress.com/?p=401 ]]>

Ja fa temps que penso que a COMRàdio es fan excel·lents programes.És el cas de l’Extraradi, un magazín que presenta Olga Vallejo i que s’emet de dilluns a divendres, de quatre a set de la tarda.

El ritme és àgil, i els continguts, frescos i actuals. A més, ha sabut aprofitar les eines tecnològiques (blog, facebook, twitter) de manera fantàstica. Em sembla molt contemporani, molt de l’època que vivim, tant pel que fa als temes com al format.

Aquesta setmana hem sabut que acaben de rebre el Premi Ràdio, atorgat pel Consell Municipal de Benestar Social, pel reportatge Àpats en companyia -un programa impulsat per l’Ajuntament de Barcelona gràcies al qual moltes persones que viuen soles tenen un motiu cada dia per arreglar-se i anar a relacionar-se amb altra gent-, realitzat la temporada passada per Toni Bravo. Un exemple perfecte de ràdio de proximitat.

Per baixar-vos l’arxiu, feu clic AQUÍ!

Fa uns dies, el crític i director de cinema Diego Galán parlava de la presència i la relació que ha tingut la ràdio amb el cinema al llarg de la història, en la secció setmanal que té al programa No es un día cualquiera, que Pepa Fernández presenta els caps de setmana a RNE. Van sortir, evidentment pel·lícules com Good morning Vietnam o Dies de ràdio, però també d’altres potser no tan conegudes.

Per baixar l’arxiu directament, feu clic AQUÍ!

No és estrany sentir Catalunya Informació a les diferents parades del TRAMBaix, la línia de tramvia que uneix la Plaça Francesc Macià de Barcelona amb diferents localitats del Baix Llobregat. Algun dels combois, fins i tot, porta publicitat de Catalunya Ràdio a l’exterior. Als monitors de televisió que hi ha a dins, s’hi projecten imatges provinents de TV3 i també anuncis de l’emissora de ràdio.

Una de les línies del TRAMBaix, la T3, arriba fins a Sant Feliu/Consell Comarcal i passa per les instal·lacions de TV3. De Catalunya Ràdio a TV3 i a l’inrevés, amb TRAM. Ara fa uns dies, vaig poder enregistrar uns instants de l’emissió de Catalunya Informació, des de l’estació del Pont d’Esplugues.

En sóc fidel des de fa temps. Des que l’emetien els dissabtes de 9 a 10 del matí, i d’això ja en fa una pila d’anys. Sempre per Ràdio 4. No recordo un espai radiofònic al qual hagi seguit amb tanta fidelitat. Potser precisament perquè tracta de ràdio, en el sentit més ampli de la paraula. Ràdio que parla de ràdio. Però també d’internet, de noves tecnologies, del món audiovisual, en definitiva. Però sobretot de ràdio. Bons col·laboradors, i un presentador entusiasta i apassionat del mitjà com en Cinto Niqui, acaben d’arrodonir un excel·lent programa, amb molt de contingut. Això és L’altra ràdio.

Aquesta temporada sona per antena els divendres al vespre i es repeteix els diumenges a la mitjanit. Però ja fa temps que he deixat d’escoltar-lo per les ones. Ara sempre enllaunat, a través del podcast. Amb alguna excepció: quan el fan obert de cara al públic. És el cas del programa que van gravar fa uns dies. Una edició especial per la xifra, rodona i simbòlica alhora, com són 2.000 programes.

Va ser als estudis de Ràdio 4, al carrer de Roc Boronat de Barcelona. Un programa en clau femenina, amb algunes de les veus radiofòniques de referència del nostre país, com són Sílvia Tarragona i Pepa Fernández, i també amb Xantal Llavina, la persona que condueix les tardes a Ràdio 4. Acompanyant-les, les Divinas, un grup musical integrat per tres cantants, la música de les quals va acompanyar-nos durant el programa. L’emissió va ser ahir al vespre i aquí la recupero.

Gràcies per tots aquests programes, Cinto, i sobretot, molt bona ràdio!

Si el voleu baixar en format mp3, feu clic AQUÍ!

La competència, el programa d’humor que Òscar Andreu i Òscar Dalmau presenten als migdies a RAC1, va ser el primer en fer el pas de la ràdio a la televisió, amb una edició mensual (La competència en color) des de la sala Luz de gas. A partir de dilluns, li haurem d’afegir també el Tu diràs, presentat des d’aquesta temporada per Dani Senabre. La diferència està en el fet que serà en directe i setmanal.

No és el primer cop que les emissions de RAC1 surten en directe a través de 8tv. Recordo que quan el canal es deia encara CityTV, havien ‘punxat’ l’informatiu del matí, que en aquell moment presentava Núria Ferré. Una fòrmula semblant la trobem també en el binomi Barcelona TV i COMRàdio.

Segurament, la presència de diversos espais esportius nocturns de debat a la televisió, han motivat aquesta iniciativa.

Foto presa de beatproducciones.com

En l’última edició del programa L’Altra Ràdio, el magazín de la cultura audiovisual que s’emet a Ràdio 4, Toni Sintas (enginyer de telecomunicacions, que normalment parla en el programa de ràdio i televisió local) conversava amb Cinto Niqui (el realitzador del programa) sobre què havia de tenir un bon locutori de ràdio, si ens volem fer un de baix cost. Em va semblar força instructiu i aclaridor. Per això m’he decidit retallar aquell fragment del programa i adjuntar-lo en aquesta entrada. El millor de tot són les explicacions que dóna Sintas, que ens fan entendre el perquè els locutoris radiofònics són com són.

Si us voleu baixar sencer el programa de l’11 de novembre, feu clic en aquest enllaç.

Una de les bones notícies que ens porta l’actual temporada radiofònica és el retorn a la ràdio de Sergi Pàmies. Sí que hem anat sentint Pàmies en entrevistes, a propòsit del seu últim llibre La bicicleta estàtica, i també l’hem pogut seguir en una col·laboració setmanal sobre música, a l’estiu, al programa No hi som per festes, de Jordi Beltran a RAC1. Aquesta secció estiuenca suposava el retorn de l’escriptor i articulista a la ràdio, després de mesos d’absència.

Ara, continua a RAC1, col·laborant un dimarts cada quinze dies al Versió RAC1 de Toni Clapés i companyia. Es tracta d’una secció culinària on es parla tant de restauració, com d’aliments o establiments. Fa unes setmanes parlaven del pa. No té desperdici. Si us el voleu baixar al vostre ordinador en format mp3, feu clic AQUÍ!

L’humorista Juan Carlos Ortega presenta cada setmana la secció Cuentos para Ulises, que ofereix un conte al programa de ràdio No és un dia cualquiera, el magazín per als caps de setmana de Ràdio Nacional d’Espanya, del qual ja us n’he parlat en aquest blog. Fa uns dies va preparar-ne un sobre el món de la ràdio, que m’ha vingut molt de gust de penjar. Si us el voleu baixar, aquí teniu l’enllaç en format mp3.

Programes i seccions dedicades al món del còmic no són nous en la ràdio, però diria que Tintín a la ràdio és un cas únic -si més no a casa nostra- d’un espai que es dediqui monogràficament i de forma continuada a un personatge de còmic en concret.

L’emissió és variable, setmanalment a l’estiu i els dies assenyalats de les festes de Nadal (Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis). L’últim es va emetre el 3 de setembre. A través de la pàgina web del programa, podeu recuperar emissions anteriors i subscriure-us al seu podcast. Us animo a provar-lo, us agradi o no el personatge de Tintín, per comprobar com la ràdio permet fer programes de tota mena, com aquest tan singular.

Acabo d’obrir una nova pàgina al Facebook vinculada a aquest blog, des d’on anirem penjant informacions d’actualitat o enllaços d’interès. La podeu seguir tant si sou en aquesta xarxa social com si no, és oberta a tothom.

La competència, l’exitós programa humorístic que Òscar Andreu i Òscar Dalmau presenten diàriament a RAC1, de 12 a 13 h, tindrà des d’aquesta temporada una edició al mes també en format televisiu. El títol, La competència en color. L’emissió es fa a través de 8TV, el canal de TV del Grup Godó.

La primera edició, emesa divendres passat a les 22 h, va fer un share del 5,2%, amb una audiència de 139.000 espectadors.

Podeu descarregar-vos el programa “radiofònicotelevisiu”, en format mp3, en aquest enllaç.

Un dels millors programes que es fan actualment a la ràdio estatal és, segons el meu criteri, No és un dia cualquiera. Així, ras i curt. El condueix Pepa Fernández els dissabtes i els diumenges al matí a Ràdio Nacional d’Espanya, i enguany enceta la seva tretzena temporada. Una de les claus de l’èxit és, sens dubte, la qualitat dels col·laboradors, i la varietat (i l’interès) de les seccions que l’integren.

De les novetats que presenten per a la temporada 2011-12, destaca una secció que fan a dues veus un humorista gràfic (Forges) i un d’audiovisual (Juan Carlos Ortega). Aquí us penjo la primera, que va sonar avui fa justament una setmana. Original i divertida. Un exemple més del que es pot fer a la ràdio.

Si us voleu descarregar l’arxiu, feu clic AQUÍ!